Aquesta revista la vam trobar a Reus, enganxada a la paret d'un bar de la plaça principal. Parla sobre la il·lusió que els ciutadans dipositaren en la República al primer moment.
martes, 5 de mayo de 2015
Cementiri municipal de Falset
Falset era la ciutat més gran que hi havia prop de la Batalla de l'Ebre, durant la Guerra Civil del bàndol republicà. Molta gent que va lluitar a la Batalla està enterrada en aquest cementiri.
Bosc de Falset
Si ens hi fixem bé, al fons de la fotografia, podrem veure un mur de pedra. Aquest és un niu d'amatralladores que tenien els republicans durant la Guerra Civil, concretament a la Batalla de l'Ebre. Falset, la capital del Priorat, es declarà republicana des del primer moment.
La Picosa
En aquesta foto es pot observar "La Picosa", un cim a prop de Falset on es va produir l'ultim xoc de la batalla de l'Ebre. L'ultima oportunitat del bàndol republicà per poder aguantar a la Guerra. Un cop perduda aquesta posició ja no hi ha res a fer, el bàndol feixista podia avançar tant com volia fins a Barcelona.
Hotel Alfons XVIII, Sevilla
En aquesta fotografia es pot observar un hotel a Sevilla anomenat Alfons XVIII. Monarca que va donar vist blau a la dictadura de Miguel Primo de Rivera i després va volguer propiciar un seguit de dictablandas que van sorgir encara menys efecte que la primera dictadura.
Cuartell general de les Brigades Internacionals
En aquesta fotografia podem observar l'edifici on es situava el cuartell general de las Brigades Internacionals per la batalla de l'Ebre. Al carrer d'avall de Falset. Ja que es situava a prop del front i era més senzill dirigir les operacions des d'un punt tant proper.
Refugi
En aquesta fotografia podem observar un refugi que utilitzaven els canoners de les bateries antiaereas per part dels republicans quan estaven sent atacats per l'aviació feixista. Estan situats a les afores de Falset, Capital del priotat.
Batalla de l'Ebre
En aquesta foto es pot observar el terreny actual d'on estaven les bateries de cuines de la batalla de l'ebre. A prop de Falset, la capital del Priorat. Aqui es preparaba el menjar per als combatents republicans i s'enviava a les trinxeres. Al cap d'un temps al ser una batalla de desgast, l'aviació feixista va bombardejar aquesta zona. Deixant així molts arbres ferit, els quals encara es poden veure.
Plaça de Miravet
Aquesta fotografia està presa a la plaça principal de Miravet. Un dels punts ón la batalla de l'Ebre va ésser més important i més sagnant. Ja que el poble està just a la vorera del riu Ebre, per tant la seva importància estratégica per ambdos bàndols és molt elevada. Per això va ésser un punt que feia que qui poseïa el seu control, posseïa una aventatge molt important.
Torre de Collserola
La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1922 amb motiu delsJocs Olímpics de Barcelona. Un dels seus principals accionistes és Telefònica. A aquesta empresa, durant la dictadura de Primo de Rivera se li va atribuir el monopoli de telefonia espanyola, juntament amb l’empresa Campsa a qui se li va concedir l’exclusivitat d’importar, refinar i distribuir el petroli. Aquestes van ser unes de les reformes que es van implantar durant la dictadura.
Segóvia
A la Guerra Civil espanyola trobem una operació nomenada l’ofensiva de Segòvia. Aquesta operació la va dur e terme l’exèrcit Republicà entre el 30 de maig i el 4 de juny de 1937 (durant el govern de Juan Negrín). L’objectiu era evitar la caiguda de la zona nord republicana , entretenint en altres fronts a les tropes franquistes . Aquestes ofensives van ser les dirigides a la conquesta de Segòvia i d'Osca.
CNT
La “confederación nacional del Trabajo”, també coneguda com la CNT és un sindicat anarquista que es va crear el 1910, durant el moviment obrer de Catalunya. Durant el segle XIX es van produir les primeres rebel·lions i vagues de caràcter obrer, per exemple el cas de l’incendi de la fàbrica de Bonaplata. Aquesta sèrie d’esdeveniments va produir la creació de sindicats obrers. El 12 d'agost de 1917 la CNT va convocar la seva primera vaga general, conjuntament amb la UGT envers les pujades de preus i les baixades salarials. També va participar en la vaga de la Canadenca per l’obtenció de jornades laboral de 8 hores. La CNT va tenir un gran nombre d’afiliats i una gran influència durant el segle XIX. Avui dia aquest sindicat encara existeix.
Creixement urbanístic Barcelona
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona l’any 1860. Aquesta reforma seguia els una estructura de quadrícula. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Proposava una quadrícula contínua de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 o 60 metres amb una alçada màxima de 16 metres. La novetat consistia en el fet que els carrers tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat.
Reial cercle artístic
El reial cercle artístic es va fundar l’any 1881. Els fundadors foren un grup de pintors barcelonins. El seu objectiu era crear un espai cultural pels ciutadans de Barcelona. El centre va obtenir bastant reconeixement durant les primeres dècades del segle XX organitzant actes socials i culturals. En aquest cercle es va desenvolupar sobretot el modernisme català.
Rius i Taulet
Francesc de Paula Rius i Taulet va ser un polític i advocat espanyol. Va ser alcalde de Barcelona durant el període del sexenni democràtic i Restauració. Degut a que va ser l’impulsor de l’Exposició Universal del 1888, va ser també l’encarregat de les reformes urbanístiques que es van produir a Barcelona. Per tant, és el principal impulsor econòmic de la ciutat. Alguns exemples d’aquestes millores són: es van il·luminar de forma elèctrica les primeres carreteres de Barcelona, la urbanització del parc de la Ciutadella, inauguració del mercat del Born, la creació del laboratori municipal etc.
Falset
Falset era un poble republicanista que després de la batalla de l’Ebre, va ser bombardejat per les tropes franquistes. Com que en aquesta casa hi vivia un aviador de les tropes feixistes i sabien que no seria bombardejada, allà hi van amagar tots els bidons de gasolina.
Cambra de comerç de Terrassa
Les cambres de comerç van ser creades per reial decret de 1886, quan es van reconèixer les associacions voluntàries de comerciants, industrials i navillers que tenien la finalitat de elevar la productivitat, qualitat i la competitivitat dels negocis. La de Terrassa va ser la primera cambra de comerç de Catalunya i la tercera d’Espanya. Al 1911 Alfons XIII va promoure la llei de bases que confirmava i ampliava les funcions públiques que tenien atribuïdes les cambres.
Clínica del Remei
La clínica del remei antigament era el convent de St. Josep que va ser abandonat durant la desamortització i posteriorment va ser convertit en un hospital. En aquesta clínica s’hi van produir dos casos de nens robats pel franquisme, de dues famílies de “rojos”, durant els anys 70.
Passeig del Compte d'Egara
Alfons Sala i Argemí qui va ser nomenat Compte d’Egara per Alfons XIII al 1926 va ser el fundador de l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils, director de l’empresa tèxtil Sala Badrinas i president de la Cambra de Comerç i la Indústria de Terrassa.
Pel que fa a la seva participació política va ser diputat provincial del 1888-1892 i posteriorment membre del congrés dels diputats. Els seus ideals polítics eren de caire anticatalanista, conservador i monàrquic. Va ajudar a formar la “Unión Monárquica nacionalista” del qual en va ser president. Posteriorment va participar activament a la dictadura de Primo de Rivera i va ser designat president de la Mancomunitat per tal de substituir a Puig i Cadafalch.
Habitatges de protecció oficial
El misteri de l’habitatge va ser creat durant l’època franquista amb l’objectiu de afavorir l’accés de tots els ciutadans a un habitatge adequat, en una societat cohesionada socialment i eficient econòmicament. És per això que es va construir molts pisos de protecció oficial. Aquests edificis els podem distingir perquè tenen/tenien una placa a la seva façana del misteri de l’habitatge on s’especifica que es tracta de pisos de protecció oficial.
No obstant això, aquestes plaques van ser retirades o bé substituïdes per plaques de la Generalitat de Catalunya durant l’eliminació dels símbols franquistes després de la dictadura.
La Rambla de Terrassa
Terrassa va patir greus inundacions el setembre de 1962 a causa d’una llevantada que va provocar una forta riuada a tot el Vallés Occidental. L’aigua baixava amb gran força per la rambla i se’n duia tot allò que trobava pel camí. Conseqüentment moltes cases van estar destruïdes ja que es trobaven a la llera de la riera, degut a una mala planificació territorial. Es calcula que hi va haver unes 700 víctimes molts cossos de les quals no han estat mai trobats.
Posteriorment, el règim franquista va construir pisos de protecció oficial especialment en aquells barris més afectats com les Arenes, Can Boada i Can Anglada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)