martes, 5 de mayo de 2015

"La Segona República a Reus"

Aquesta revista la vam trobar a Reus, enganxada a la paret d'un bar de la plaça principal. Parla sobre la il·lusió que els ciutadans dipositaren en la República al primer moment.

Cementiri municipal de Falset

Falset era la ciutat més gran que hi havia prop de la Batalla de l'Ebre, durant la Guerra Civil del bàndol republicà. Molta gent que va lluitar a la Batalla està enterrada en aquest cementiri.


Bosc de Falset

Si ens hi fixem bé, al fons de la fotografia, podrem veure un mur de pedra. Aquest és un niu d'amatralladores que tenien els republicans durant la Guerra Civil, concretament a la Batalla de l'Ebre. Falset, la capital del Priorat, es declarà republicana des del primer moment.

La Picosa

En aquesta foto es pot observar "La Picosa", un cim a prop de Falset on es va produir l'ultim xoc de la batalla de l'Ebre. L'ultima oportunitat del bàndol republicà per poder aguantar a la Guerra. Un cop perduda aquesta posició ja no hi ha res a fer, el bàndol feixista podia avançar tant com volia fins a Barcelona.

Hotel Alfons XVIII, Sevilla

En aquesta fotografia es pot observar un hotel a Sevilla anomenat Alfons XVIII. Monarca que va donar vist blau a la dictadura de Miguel Primo de Rivera i després va volguer propiciar un seguit de dictablandas que van sorgir encara menys efecte que la primera dictadura.

Cuartell general de les Brigades Internacionals

En aquesta fotografia podem observar l'edifici on es situava el cuartell general de las Brigades Internacionals per la batalla de l'Ebre. Al carrer d'avall de Falset. Ja que es situava a prop del front i era més senzill dirigir les operacions des d'un punt tant proper.


Refugi

En aquesta fotografia podem observar un refugi que utilitzaven els canoners de les bateries antiaereas per part dels republicans quan estaven sent atacats per l'aviació feixista. Estan situats a les afores de Falset, Capital del priotat.


Batalla de l'Ebre

En aquesta foto es pot observar el terreny actual d'on estaven les bateries de cuines de la batalla de l'ebre. A prop de Falset, la capital del Priorat. Aqui es preparaba el menjar per als combatents republicans i s'enviava a les trinxeres. Al cap d'un temps al ser una batalla de desgast, l'aviació feixista va bombardejar aquesta zona. Deixant així molts arbres ferit, els quals encara es poden veure.

Plaça de Miravet

Aquesta fotografia està presa a la plaça principal de Miravet. Un dels punts ón la batalla de l'Ebre va ésser més important i més sagnant. Ja que el poble està just a la vorera del riu Ebre, per tant la seva importància estratégica per ambdos bàndols és molt elevada. Per això va ésser un punt que feia que qui poseïa el seu control, posseïa una aventatge molt important.


Torre de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1922 amb motiu delsJocs Olímpics de Barcelona. Un dels seus principals accionistes és Telefònica. A aquesta empresa, durant la dictadura de Primo de Rivera se li va atribuir el monopoli de telefonia espanyola, juntament amb l’empresa Campsa a qui se li va concedir l’exclusivitat d’importar, refinar i distribuir el petroli. Aquestes van ser unes de les reformes que es van implantar durant la dictadura. 

Segóvia

A la Guerra Civil espanyola trobem una operació nomenada l’ofensiva de Segòvia. Aquesta operació la va dur e terme l’exèrcit Republicà entre el 30 de maig i el 4 de juny de 1937 (durant el govern de Juan Negrín). L’objectiu era evitar la caiguda de la zona nord republicana , entretenint en altres fronts a les tropes franquistes . Aquestes ofensives van ser les dirigides a la conquesta de Segòvia i d'Osca.

CNT

La “confederación nacional del Trabajo”, també coneguda com la CNT és un sindicat anarquista que es va crear el 1910, durant el moviment obrer de Catalunya. Durant el segle XIX es van produir les primeres rebel·lions i vagues de caràcter obrer, per exemple el cas de l’incendi de la fàbrica de Bonaplata. Aquesta sèrie d’esdeveniments va produir la creació de sindicats obrers. El 12 d'agost de 1917 la CNT va convocar la seva primera vaga general, conjuntament amb la UGT envers les pujades de preus i les baixades salarials. També va participar en la vaga de la Canadenca per l’obtenció de jornades laboral de 8 hores. La CNT va tenir un gran nombre d’afiliats i una gran influència durant el segle XIX. Avui dia aquest sindicat encara existeix.


Creixement urbanístic Barcelona

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona l’any 1860. Aquesta reforma seguia els una estructura de quadrícula.  Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Proposava una quadrícula contínua de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 o 60 metres amb una alçada màxima de 16 metres. La novetat consistia en el fet que els carrers tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. 

Reial cercle artístic

 El reial cercle artístic es va fundar l’any 1881. Els fundadors foren un grup de pintors barcelonins. El seu objectiu era crear un espai cultural pels ciutadans de Barcelona. El centre va obtenir bastant reconeixement durant les primeres dècades del segle XX organitzant actes socials i culturals. En aquest cercle es va desenvolupar sobretot el modernisme català.

Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet va ser un polític i advocat espanyol. Va ser alcalde de Barcelona durant el període del sexenni democràtic i Restauració. Degut a que va ser l’impulsor de l’Exposició Universal del 1888, va ser també l’encarregat de les reformes urbanístiques que es van produir a Barcelona. Per tant, és el principal impulsor econòmic de la ciutat. Alguns exemples d’aquestes millores són: es van il·luminar de forma elèctrica les primeres carreteres de Barcelona, la urbanització del parc de la Ciutadella, inauguració del mercat del Born, la creació del laboratori municipal etc.

Falset

Falset era un poble republicanista que després de la batalla de l’Ebre, va ser bombardejat per les tropes franquistes. Com que en aquesta casa hi vivia un aviador de les tropes feixistes i sabien que no seria bombardejada, allà hi van amagar tots els bidons de gasolina.

Cambra de comerç de Terrassa

Les cambres de comerç van ser creades per reial decret de 1886, quan es van reconèixer les associacions voluntàries de comerciants, industrials i navillers que tenien la finalitat de elevar la productivitat, qualitat i la competitivitat dels negocis. La de Terrassa va ser la primera cambra de comerç de Catalunya i la tercera d’Espanya. Al 1911 Alfons XIII va promoure la llei de bases que confirmava i ampliava les funcions públiques que tenien atribuïdes les cambres. 

Clínica del Remei

La clínica del remei antigament era el convent de St. Josep que va ser abandonat durant la desamortització i posteriorment va ser convertit en un hospital. En aquesta clínica s’hi van produir dos casos de nens robats pel franquisme, de dues famílies de “rojos”, durant els anys 70. 

Passeig del Compte d'Egara

Alfons Sala i Argemí qui va ser nomenat Compte d’Egara per Alfons XIII al 1926 va ser el fundador de l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils, director de l’empresa tèxtil Sala Badrinas i president de la Cambra de Comerç i la Indústria de Terrassa.  


Pel que fa a la seva participació política va ser diputat provincial del 1888-1892 i posteriorment membre del congrés dels diputats.  Els seus ideals polítics eren de caire anticatalanista, conservador i monàrquic.  Va ajudar a formar la “Unión Monárquica nacionalista” del qual en va ser president. Posteriorment va participar activament  a la dictadura de Primo de Rivera i va ser designat president de la Mancomunitat per tal de substituir a Puig i Cadafalch. 

Habitatges de protecció oficial

El misteri de l’habitatge va ser creat durant l’època franquista amb l’objectiu de afavorir l’accés de tots els ciutadans a un habitatge adequat, en una societat cohesionada socialment i eficient econòmicament. És per això que es va construir molts pisos de protecció oficial. Aquests edificis els podem distingir perquè tenen/tenien una placa a la seva façana del misteri de l’habitatge on s’especifica que es tracta de pisos de protecció oficial.  


No obstant això, aquestes plaques van ser retirades o bé substituïdes per plaques de la Generalitat de Catalunya durant l’eliminació dels símbols franquistes després de la dictadura. 

La Rambla de Terrassa

Terrassa va patir greus inundacions el setembre de 1962 a causa d’una llevantada que va provocar una forta riuada a tot el Vallés Occidental. L’aigua baixava amb gran força per la rambla i se’n duia tot allò que trobava pel camí.  Conseqüentment moltes cases van estar destruïdes ja que es trobaven a la llera de la riera, degut a una mala planificació territorial.  Es calcula que hi va haver unes 700 víctimes molts cossos de les quals no han estat mai trobats. 


Posteriorment, el règim franquista va construir pisos de protecció oficial especialment en aquells barris més afectats com les Arenes, Can Boada i Can Anglada.

Plaça del Doctor Robert

Bartomeu Robert va ser un metge i polític. Va ser designat alcalde de Barcelona 1899, va lluitar contra el caciquisme i va encapçalar el tancament de caixes contra Francisco Silvela i el ministre d’hisenda Villaverde.  A més, va ser president de la Lliga Regionalista des de la seva fundació. 

domingo, 22 de febrero de 2015

Catedral de Santa Eulàlia i la Santa Creu


És la seu de l’arquebisbat de Barcelona. Aquesta està documentada des del segle IV. Posteriorment va ser reconstruida en l’estil romàtic i al segle XIV, durant el regnat de Jaume el just, és van iniciar les obres de construcció de la catedral gòtica. Finalment al 1888, amb motiu de l’exposició universal , després de 400 anys sense grans obres, aquestes es van reanudar i es va definir el gòtic com a estil propi de la catedral.



El Paral·lel


El paral·lel és un dels carrers de Barcelona conegut per l’oci que s’hi duia a terme durant el S.XIX.  Estava replet de teatres, cabarets i sales d’espectacles.  És per molts considerat el Montmatre català i hi ha fins i tot qui el compara amb Broadway. 


Salvador Vinyals i Gali


Salvador Vinyals i Gali era un ric empressari del sector textil a Terrassa, la seva ciutat natal on va hi va ser alcalde. Posteriorment va ser escollit repressentant per a les corts de Cadis, càrrec el qual abandonà al 1813 i es passà al bàndol dels absolutistes. 

Anselm Clavé


Anselm Clavé fou un poèta, polític i escriptor qui es va relacionar amb gent com Narcís Muntoriol i Abdó Terrades. Fou també col·laborador de la creació del primer diari comunista d’Espanya “la Fraternitat” i participà de forma activa a les bullangues de Barcelona entre 1840 i 1843.